CEL

1, 2 i 3 de juliol al Teatre Tantarantana.

“M’aixeco i surto. Que poderós és el cos quan necessito que m’aixequi i em tregui per la porta blanca.”

Joan

En els deu anys del projecte PI(È)CE els gestos grandiloqüents se’ns fan més estranys que mai, ens són incòmodes. Necessitem tocar l’os, l’articulació, mirar com el cos fa llocs i deixa empremtes en la seva retirada. Ho necessitem perquè les absències s’acumulen i les distàncies es fan grans: entre les que poden venir a assajar i les que han de quedar-se a casa, cuidant-se o cuidant a d’altres, s’estén una xarxa d’afectes teixits durant aquests anys, que demanen estar, encara que sigui com absències. I d’això parlem, de retirar el cos, retirar la mirada, per observar el que queda latent al lloc, per observar també, el que descobrim quan, en comptes d’anar cap a un lloc, en sortim.Cel és l’obertura d’una pràctica íntima, un destil·lat d’estats i formes, fruit de la llarga aventura que PI(È)CE ha significat per totes nosaltres.

PER MÉS INFORMACIÓ I COMPRA D’ENTRADES:

CEL