El projecte intergeneracional de creació escènica PI(E)CE inicïa les seves primeres passes al 2011, sota la coordianció i direcció artística de Constanza Brnčić, Albert Tola i Julio Álvarez i impulsat i produït pel teatre Tantarantana de Barcelona. Al llarg d'aquests anys ha estat constant la col·laboració amb el músic Nuno Rebelo i la polifacètica artista Beatriz González Magadán.

En la seva primera edició es tractava d’un taller de creació escènica dirigit a joves del Raval realitzat fora de l’horari escolar. En les tres edicions següents s’incorpora gent gran del barri i es comença a treballar als instituts públics de la zona en horari lectiu i en col·laboració amb l’equip docent dels centres. El resultat és una experiència artística i social que propicia dinàmiques d’escolta i de reflexió al voltant dels processos d’aprenentatge, del lloc i la funció de l’art i, en definitiva, al voltant de l’entorn social, polític i econòmic de les persones implicades. A través de la paraula i de la dansa, a través de la trobada entre persones de diverses edats, procedències i llengües proposem una immersió en un procés de creació col·lectiva: el resultat es presenta al teatre, que obre les seves portes a altres públics, a altres mirades.

A PI(È)CE Acollida el procés es desenvolupa en les aules dels instituts públics de la ciutat durant hores lectives. Amb la complicitat d'algunes persones grans del barri, creem col·lectivament una peça escènica. El treball busca predisposar a estudiants, professors/res, artistes i voluntaris/es a un estat d'escolta i atenció. En aquest sentit l'escolta és la línia mestra que abasta tots els aspectes del nostre projecte, és el principi metodològic que ens guia durant els assajos.

A causa d'aquesta metodologia, resulta impossible anteposar una forma o un contingut temàtic a la trobada amb el grup, si bé en les últimes edicions han emergit de manera natural temes com la identitat i la memòria. Atenem al que aflora i ho fem créixer intuïtivament.
El procés d'escolta implica sovint un procés de traducció. Traduïm els gestos, la paraules, la manera d'ocupar l'espai, la mirada, d'els/les altres. I en aquest exercici de traducció, es rebel·len les ignoràncies, es connecta amb altres aspectes de la comunicació, amb altres estrats de significat. El mateix “no entendre” a l'altra persona a vegades ofereix un espai lliure de prejudicis des d'on mirar-nos.

L'experiència d'aquests anys ens ha conduït a treballar sovint sobre els somnis com a punt de partida per a la creació de paisatges onírics. La improvisació des del cos, el moviment i l'escriptura automàtica, generen una manera indirecta de crear materials així com d'exposar-los, i concedeixen al pudor una força expressiva notable que marca un to escènic molt específic i rar en aquesta mena d'espectacles. El treball de creació musical també parteix de les possibilitats i habilitats dels participants, així com de la inserció, durant el procés, d'objectes sonors i instruments senzills amb els quals es crea un univers musical i sonor particular en cada peça. La música està estretament vinculada a les accions escèniques i es crea o apareix en el propi procés de construcció de la peça.

Aquesta textura onírica vehicula una trobada entre la coreografia, la paraula i la música, nascuda de l'escolta i la complicitat de la nostra col·laboració com a coreògrafa, dramaturg i músic. Així, al llarg dels anys, s'ha anat forjant un llenguatge escènic propi, en el qual conflueixen aquests tres nivells.

La construcció dramatúrgica de la peça, com dèiem, es compon de tres nivells: el cos, la paraula i el so. Cadascun d'aquests tres nivells neix i es desenvolupa a partir de les temàtiques que afloren en el procés. En el treball musical, es busca crear un univers sonor propi de cada peça, que neix del gest dels intèrprets, de la seva manera de recórrer l'espai i també del que la pròpia narrativa escènica requereix. Així, els participants poden cantar, fer sons amb diversos objectes, ballar amb músiques que el músic proposa i compon. El treball coreogràfic està molt atent a aquesta vinculació amb el so, així com la paraula que es diu en escena també atén la musicalitat general de la peça. Els tres nivells componen una dramatúrgia complexa en la qual els sons i les paraules ressonen en el gest del cos, el moviment genera sentit i també so i en la qual s'obren una gran diversitat de possibilitats de lectura.

L’objectiu general del projecte és crear un espai de trobada entre persones de diverses edats, procedències, llengües i extractes socials que escassament tenen l' ocasió i el lloc per escoltar-se. A través del procés de creació, cerquem propiciar un ambient de treball en el qual ens acompanyem els uns als altres en la construcció de quelcom en comú.

La creació d'una peça escènica que es presenta en el teatre, és el resultat tangible d'aquest procés. Aquesta peça escènica vol respondre a una sèrie d'objectius artístics: una recerca i experimentació de la relació cos/llenguatge/so; una revisió crítica de la naturalesa del fet escènic; una cerca d'altres formes narratives i una exploració del que significa dansar per a cadascuna de nosaltres.

Respon també a una sèrie d’objectius pedagògics: propiciar una expressió lliure, en la col·lectivitat, de l'emotivitat i la mirada sobre les coses de cadascun dels participants, així com el treball en equip; fomentar la responsabilitat, la cura de l’altre, el respecte; oferir eines essencials per l’aprenentatge com l'estructuració del pensament, la conceptualització, un millor coneixement del propi cos, de les capacitats expressives pròpies – tant a nivell de llenguatge com de moviment- i el desenvolupament de la memòria afectiva; explorar la intimitat creativa amb la paraula i el moviment; despertar la vorania i el gaudi no imposat, sinó participatiu, amb l’art i la creació contemporània.

Finalment, el projecte cerca generar nous públics, obrir els espais d’exhibició de les arts contemporànies als barris i expandir el seu àmbit d’influència.

Deixant-nos guiar per aquests objectius i aprofundint en aquesta pràctica, en els quatre últims anys hem desenvolupat dos àmbits nous d'acció. D'una banda, la creació de PI(È)CE COMPANYIA, que reuneix a totes aquelles persones que durant aquests deu anys de treball hem conegut i que s'han sentit interpel·lades i identificades amb el projecte volent així aprofundir i donar-li continuïtat a la seva pròpia aventura escènica. La primera producció d'aquest grup és Li diuen mar (2016), en el marc del Festival Grec i estrenada en el Teatre del CCCB. La segona gran producció arriba en 2019, també en el marc del Festival Grec i en el Teatre del CCCB, amb el títol Oi Néoi (els nous), amb gran èxit de públic i crítica. Aquesta companyia és permeable a noves incorporacions i treballa en una dinàmica més profesionalizadora, aprofundint en les tècniques i la recerca escèniques pròpies d'un procés de creació artístic.

D'altra banda, entre 2018 i fins a 2021, PI(È)CE forma part del projecte europeu RAPPORT, subvencionat pel fons Creative Europe de la Unió Europea. En aquest projecte hem compartit metodologies i intercanviat experiències amb els socis ACTA Theatre (Anglaterra), Historieberattarna (Suècia), Teatr Grodzki (Polònia). El resultat del procés han estat les dues peces audiovisuals This place 2020 i Scrapbook 2021.