Va néixer en Torres Vedras, Portugal, en 1960. Arquitecte de formació i músic autodidacta, es va destacar en la música pop portuguesa sobretot com a líder dels “Mler ife Dada”, grup mític dels anys 80 a Portugal. 

Va crear música per a pel·lícules, teatre, coreografies, etc. En la dansa, ha creat música per a  coreografies de Vera Mantero, Mark Tompkins, Paulo Ribeiro, Aldara Bizarro, Joao Fiadeiro, Constanza Brncic i Malpelo, entre altres. En teatre, per a peces dirigides per José Wallenstein, Antonio Feio, Paulo Filipe Monteiro, etc. Al cinema, per a pel·lícules d’Edgar Pera, José Nascimento, Jorge António, Jorge Paixão Costa, etc.

Va ser l’autor de l’himne de l’Exposició Universal de Lisboa “Expo 98” (per a orquestra simfònica i instruments tradicionals dels 5 continents), de la música de “Oceans i utopies” (un espectacle de Philippe Genty vist per 4 milions d’espectadors durant la Expo 98) i de la música per als focs artificials en l’obertura de “Porto 2001 Capital Europea de la Cultura”. També va compondre el jingle publicitari de “Lisboa 94 Capital Europea de la Cultura”, guanyador del premi “millor música publicitària portuguesa 1994”. En 2010 va anar guanyador del concurs internacional de composició “Thanatopolis” de l’I-Park, Connecticut, en la categoria “tone-sequence”.

Centra gran part de la seva atenció en la guitarra, desenvolupant un llenguatge personal mitjançant una contínua recerca i experimentació, confirmant-se entre els més innovadors guitarristes portuguesos i rebent merescut reconeixement internacional. Afirmant-es des dels anys 90 en els territoris musicals de la lliure improvisació, ha tocat amb músics com Agustí Fernandez, Agustí Martinez, Albert Cirera, Alexander Frangenheim, Anna Subirana, Bart Maris, Damo Suzuki, DjOLive, Don Malfon, El Pricto, Eric M, Gianni Gebbia, Graham Haynes, Hilmar Jensson, Hiroshi Kobayashi, Jean-Marc Montera, Joan Saura, John Bisset, Kato Hideki, LeQuan Ninh, Liba Vilavecchia, Massimo Zu, Michael Moore, Michael Vatcher, Paolo Angeli, Quicu Samsó, Peter Kowald, Ramon Prat, Rodelius, Sebi Tramuntana, Shelley Hirsch, Tom Chant, Victor Nubla, Xavier Maristany, etc, així com amb la majoria dels improvisadors portuguesos, entre els quals Carlos Zingaro, Marc Franc, Carlos Bica, Carlos Bechegas, Telectu, Ernesto Rodrigues, Rodrigo Amado, etc. Va participar en ensembles d’improvisació dirigits per Evan Parker, Peter Kowald, John Zorn i Fred Frith.

En improvisació amb dansa va actuar en diversos països europeus amb els ballarins Mark Tompkins, Vera Mantero, Steve Paxton, Lisa Nelson, Julyen Hamilton, David Zambrano, Constanza Brncic, Sonia Sanchez, Frans Poelstra, Boris Charmatz, João Fiadeiro, María Muñoz, Pep Ramis, Andrés Corchero, Mathilde Monier, etc. Va participar en “Tuning Scores” de Lisa Nelson (Centre Pompidou, París, 2003 / Brighton 2011 / Celrá 2012) i en el projecte site-specific “En Chantier”, de Mark Tompkins, que va tenir lloc a París entre 2001-04, durant l’obra de renovació del Théatre de la  Cité Internationale, presentant cada 3 mesos espectacles d’improvisació en el local de l’obra i culminant en la inauguració del nou teatre. Actualment integra el duo d’improvisació dansa / musica “Si es donés un cos a la bullici”, amb Constanza Brncic.

Nuno Rebelo es dedica també a la creació d’escultures sonores. Les seves obres en aquest àmbit han estat presentades en Montemor-o-novo, Lisboa, Illa de Madeira (Portugal), Tromso (Noruega) i en la Biennal d’Art Ambiental de l’IPark, a Connecticut, O.S.A, en 2011. En 2013 ha estat convidat a pertànyer al jurat de selecció dels projectes candidats a aquesta Biennal.

Ha impartit tallers sobre tècniques experimentals per a guitarra elèctrica en diverses ciutats portugueses, tallers d’improvisació (a Portugal, Cap-Verd i Moçambic), tallers d’escultures sonores (Montemor-o-novo, Portugal, 2009, 2012, 2018). Amb Mark Tompkins imparteixen el taller “Audible movement, visible sound” sobre la contaminació performativa entre dansa i música (Estrasburg, Lisboa, Bucarest, Lubljana, Viena, Tolosa, Mulhouse, Montemor-o-novo). Per invitació de la coreògrafa Emmanuelle Huyhn va impartir en Paris un taller de performance amb moviment i feedbacks de micròfon.

Després de més de 10 anys sense editar discos, surt en 2013 pela editora Creative Sources el seu primer CD de solos de guitarra: “Removed from the flow of time”.

Des de 2015 col.labora com a músic amb el projecte Pi(È)CE de Barcelona.