Strange fruits és un treball escènic interdisciplinari, que amalgama la dansa, la música, la textualitat, el treball amb objectes i la tecnologia aplicada a l’escena. La peça conté tres dimensions innovadores: la interdisciplinarietat, la transcol·lectivitat i la recerca artística continuada. La interdisciplinarietat, en la qual es fonamenta, posa èmfasi en l’ús de la tecnologia a l’escena. La transcol·lectivitat esdevé pel fet que ja no es tracta d’un projecte adreçat a un cert col·lectiu amb uns certs trets identitaris, sinó un projecte que, precisament, qüestiona en la seva arrel aquesta identificació estigmatitzant dels individus a certs trets –tot sovint ferides–, qüestiona tot gest de fetitxisme de la ferida, condició social o econòmica, que conforma una identitat –el fet de ser migrant, de ser àvia, de ser adolescent migrant, de ser dona, de ser gay– i genera un espai performatiu per experimentar i qüestionar, per transgredir aquestes reduccions identitàries. Així, a Pi(È)CE, ens trobem persones de totes les edats (de deu a vuitanta-set anys), de molts països diferents, fins 27, amb llengües, cultures i creences diferents, amb posicions diverses sobre la nostra identitat de gènere, amb situacions econòmiques i socials diverses, i fins i tot amb estatuts d’arrelament al territori diferents. I juguem contínuament a desestabilitzar aquestes categories. La recerca artística continuada és duta a terme entorn de la investigació de les relacions entre la paraula i el moviment.