Pi(è)ce

NEWS!!!!
Sense categoria

Oi Néoi

2018 2019

Oi Néoi

LOS NUEVOS

Coproducció del Grec 2019 festival de Barcelona, Tantarantana i Associació Àtic.

Del 19 al 21 de juliol al CCCB, emmarcat dins del GREC Festival de Barcelona.

Ja fa vuit anys que el Teatre Tantarantana impulsa el projecte PI(È)CE, que acosta els escenaris als nois i noies del Raval. Tot creant un espectacle a l’any a través de processos d’escolta, s’han acompanyat viatges personals de desenes d’adolescents i despertat no poques vocacions artístiques. Com a continuació natural d’aquest projecte, ara proposem un espectacle amb un grup reduït de joves, triats entre els moltíssims que ens han acompanyat en els darrers anys, on, a través de la paraula i del moviment, es manifesta la realitat dels nostres barris.

Els dirigeix la coreògrafa Constanza Brnčić, que ha treballat des de l’inici del projecte conjuntament amb el dramaturg Albert Tola. Ells construeixen una proposta escènica partint de les experiències personals d’uns nois i noies que viuen la realitat d’una ciutat, on es fan servir dues llengües de manera habitual mentre, a casa, es parla una tercera… Aquests joves intèrprets, que, en molts casos, estan a punt d’incorporar-se activament en la societat, expressen davant nostre com es viu entre cultures diverses i si creuen o no en l’existència d’una identitat cultural.

Des de Projecte PI(È)CE fa vuit anys que provem d’endinsar-nos, a través d’una recerca al voltant de les relacions entre paraula i moviment, en la qüestió de les identitats individuals i col·lectives, de les identitats en el procés del viatge i canvi d’una cultura d’origen a un altre d’acollida. Hem viscut i compartit a través de la creació escènica, el diàleg a vegades difícil i conflictiu, d’altres, generós i constructiu, entre persones de diverses edats en el context dels barris del Raval i del Poble Sec de Barcelona; des de persones migrants i els seus fills arribats a la ciutat als anys cinquanta o seixanta des d’altres indrets de l’estat espanyol durant la dictadura franquista, fins als alumnes de les aules d’acollida de les escoles, acabats d’arribar de Filipines, Pakistan, Marroc, República Dominicana i molts altres indrets del món, així com fills d’immigrants ja nascuts a Catalunya.

A través d’un treball de moviment i d’exercicis d’escriptura conduïda, hem construït espectacles intergeneracionals, amb diverses llengües i expressions culturals en escena, sovint de caràcter oníric –tot i que no sempre– o basats en un discórrer de la memòria.

Al llarg d’aquests anys hem observat un camp de tensions que treballa a un altre nivell: la relació entre la identitat individual i una forma d’identitat col·lectiva que, lluny de qualsevol qüestió identitària relacionada amb demarcacions nacionals que es vinculen a una terra i a una llengua, creiem que representa la veritable cultura hegemònica: la societat de consum i la creixent homogeneïtzació a tots nivells que genera.

En la proposta d’aquest any, en el marc del festival Grec de Barcelona, l’equip creatiu de PI(È)CE proposem una producció amb un grup d’uns deu joves que han participat en altres edicions del projecte, així com la intervenció de les àvies que ens han acompanyat durant tots aquests anys.

Pier Paolo Pasolini, en les seves profètiques Cartes luteranes, els articles que va publicar el mateix any de la seva mort misteriosa, reflexiona al voltant de com la societat de consum, que concep com una nova forma de feixisme, aconsegueix amb facilitat allò que el feixisme clàssic no va arribar a obtenir mai en aquesta dimensió: la destrucció de les diverses realitats particulars que s’han produït en els nostres països de forma molt diferenciada històricament. En un article en concret, Els joves infeliços, reflexiona sobre els adolescents nascuts a partir dels anys 70, és a dir, després de l’explosió dels medis de massa, i als quals pertanyem tant nosaltres com a creadors del projecte com els alumnes de les escoles amb els quals treballem.

Tot partint d’Els joves infeliços entre altres textos entorn el problema de les generacions com a marc de referència, volem construir una peça escènica, des del moviment i la paraula, al voltant de tot aquest paisatge conceptual, amb humor, però també –per què no– amb virulència.

CONCEPTE
CONSTANZA BRNČIĆ
ALBERT TOLA
DIRECCIÓ, COREOGRAFIA I POSADA EN ESCENA
CONSTANZA BRNČIĆ
DRAMATÚRGIA I TEXTOS (A partir dels escrits dels participants)
ALBERT TOLA
AJUDANTIA DE DIRECCIÓ
BEATRIZ GONZÁLEZ MAGADÁN
MÚSICA
NUNO REBELO
ESCENOGRAFIA I VESTUARI
SARA OJANGUREN
DISSENY D’IL·LUMINACIÓ
JOAN REY
CONSTANZA BRNČIĆ
DISSENY DE SO / CONCEPCIÓ SONORA
CARLOS GÓMEZ
FOTOGRAFIES
CORDELIA ALEGRE
ITSASO ARIZKUREN
DISSENY DEL VÍDEO
CORDELIA ALEGRE
CLÀUDIA BARBERÀ
PRODUCCIÓ
SALVADOR S. SÁNCHEZ
PRODUCCIÓ EXECUTIVA
TEATRE TANTARANTANA

ALUMNA EN PRÀCTIQUES DE L’INSTITUT DEL TEATRE
MARIA MAGDALENA GARZÓN
INTÈRPRETS
NESRIN CHARF EL WAHABI, ALICIA ROVIRA, AHMAD ALHMASHO, ASHRAF BELKAID, JOAN RAMOS, BERTA PEÑA, GERÓNIMO PEREIRA, JAN SERRA, ZAHORI MERCEDES, MARTÍ CASTILLO, ANNA CLIMENT, PAQUITA MENARGUEZ, JÚLIA FEIXAS, JULIO ÁLVAREZ, ABDUL MOTIN, ANJILA KATRIN, MEHEKDEEP KAUR, GABRIELA BLANCH BRNČIĆ, ADELAIDA SANTIRÓ, JULIETA ORTIZ, AVELINA TEIXEIRA, FINA RUIZ, MARIJA AKTER FARIN, IGOR BRNČIĆ.

Previous
Next
SINOPSIS:

Existeix la identitat cultural o és un invent? A Oi Néoi els demanem a un grup de joves del Raval si es fan aquestes preguntes i si tenen respostes basades en experiències de primera mà.

 

UNA COPRODUCCIÓ DE:

Teatre Tantarantana, Festival Grec, Àtic Associació.

 

AMB LA COL.LABORACIÓ DE:

CCCB